834 exemplars venuts l’any 2009

Ignoro si hi ha autors que facin públic el nombre d’exemplars venuts. Sigui com sigui, en aquest blog sí que es dóna aquesta dada.

Segons que informa l’editor, l’any 2009 es van comptabilitzar 834 exemplars venuts de “L’home d’origami”, d’una tirada de 2.000.

És un nombre reduït que confirma el caràcter minoritari de l’obra que maldo per donar a conèixer.

No hi ha res com aquesta carta, que arriba un cop l’any, per saber quin terra trepitges.

La novel·la en bits

L’edició digital de la novel·la, que s’havia anunciat quan es va firmar la cessió de drets,  ja es troba disponible a la biblioteca digital leqtor.com.

Lectura del Club Virtual

El Club de Lectura Virtual em va convidar a participar en un xat, que es farà el 15 de desembre.

Ara mateix, la lectura en curs ja és “L’home d’origami”.

Edició digital

He firmat una autorització amb caràcter d’exclusivitat perquè Ara Llibres distribueixi L’home d’origami en format digital durant un període de 3 anys.

L’editor té previst establir acords amb 36L Books, una empresa nova de distribució digital.

Potser sigui aquesta tardor o potser serà més endavant, però sembla clar que el llibre tindrà una edició digital.

Lectura a Banyoles

La llibreria “L’Altell” de Banyoles organitza cada estiu, des de fa deu anys, una lectura pública que compta amb diversos autors.

Aquest any m’hi han convidat, o sigui que llegiré un fragment de “L’home d’origami” en un acte que es fa a l’aire lliure.

La nit del 9 de juliol, a les vuit del vespre, seré a Banyoles, a la Nit de Narradors.

Aquí es pot veure el cartell de la NIT DE NARRADORS

Què se’n diu

Una senyora novel·la, d’aquelles en què cada detall té sentit. Tan ben escrita que no es nota. Travada amb un ofici envejable. I apta per a un públic ampli.

Eva Piquer (Avui)

La capacitat de narrar d’aquest autor és extraordinària; el seu estil, eficaç, i la seva inventiva, molt remarcable. Hi ha molts passatges de la novel·la en què el lector pot tenir la impressió de llegir Auster.

Jordi Llavina (El Mundo)

Les històries que semblen independents acaben acoblant-se amb una elegància enèrgica que recorda els guions dels germans Coen.

Vicenç Pagès (El Periódico)

Una combinació perfectament mesurada que tant agradarà als lectors exigents com als consumidors de bestsellers.

Joan Josep Isern (Avui)

Un llenguatge acurat, una construcció narrativa excel·lent, una idea oberta i enriquidora del que poden ser les relacions humanes.

Xulio Ricardo Trigo (Serra d’Or)

L’artificiositat d’una trama plena de giragonses amaga que el llibre ofereix de fet una anàlisi molt superficial de la realitat.

Simona Škrabec (El País)

Gràcies als blogs

En aquest blog he donat les gràcies als periodistes i als llibreters. Toca ara donar les gràcies, amb retard, als blogs que s’han volgut ocupar del llibre.

Si no m’equivoco, el primer va ser el jove cronista Guillem Carbonell.

A la columna de la dreta, on hi ha enllaçades les mencions, es pot comprovar que la majoria corresponen a blogs.

N’hi ha de diversa mena. En primer lloc, aquells que es van fixar en la promoció i, per tant, en l’ús d’un vídeo per presentar la novel•la.

Llocs com beat.cat,  vida digital , platxèria o  diari d’un llibre vell van trobar aquí un pretext per referir-s’hi, tal com han fet alguns periodistes (Karma Peiró,  Pau Llop o Miquel Botella) i autors (Jesús M. Tibau).

Tot seguit, hi ha les mencions dels llocs que estan dedicats al comentari de l’actualitat literària. Així ho han fet Jordi Cervera i el reconegut espai de Jordi Milian, que ell ha batejat com l’illa dels llibres.

Al seu voltant, han volgut ocupar-se’n també llocs potser menys reconeguts però que demostren una vitalitat important del comentari de llibres a internet: sobre llibres, tumateix llibres,  què llegeixes o llegir en cas d’incendi.

Un altre grup el podrien formar aquells llocs on es publiquen ressenyes literàries.

El llibre ha obtingut l’interès d’un crític com Joan Josep Isern i la nota profunda del misteriós llibreter, des d’on arriben encara ara cada dia força visitants a aquest blog.

També hi podem afegir les paraules escrites a El violí celest per Xulio Ricardo Trigo o el comentari aparegut a el racó del llibre.

Per fi, hi ha hagut les mencions amables d’espais amb altres continguts on, tot i això, han volgut comentar l’aparició de la novel·la. Penso en el Diari de Miquel Iceta, el Quadern de Carles Sagués però també en el desconegut coses de l’escola.

A tots aquests llocs de la xarxa, i als que em descuido i als que més endavant en vulguin parlar, els dono les gràcies de debò. El llibre circula per la xarxa amb certa potència i són totes aquestes persones les que ho han fet possible. Gràcies.

“L’home d’origami” per Sant Jordi

El dia 22 d’abril seré a la Plaça de la Vila de Badalona, a partir de les sis de la tarda, amb altres autors.

El dia 23 d’abril, seré a diverses llibreries, segons el pla que em fa arribar l’editorial.

11:00 Llibreria Ona

12:00 Llibreria Bertrand

16:00 Llibreria Proa

17:00 Corte Inglés, Diagonal

19:00 FNAC Illa

20:00 Llibreria Catalonia

El vídeo ‘teva per sempre’

Des de fa una mica més de dos mesos, hi ha penjat un vídeo de promoció del llibre.

El protagonitza l’actriu Mar Serra i consisteix en una lectura dramatitzada d’un fragment del llibre. En realitat, el text resumeix d’alguna manera un monòleg (sota la forma d’un diàleg) que es pot llegir des de la pàgina 31 fins a la 45.  Abans de penjar-lo a youtube, s’hi va posar de nom el títol de la primera part de la novel·la.

El vídeo es va rodar en un domicili particular, el mes de gener. Dues persones de la productora Batabat en són els autors.

'teva per sempre'

A la fotografia es pot veure un moment del rodatge, que es va allargar unes dues hores. L’actriu va donar un aire personal al text, per adaptar-lo a la seva manera.

I els professionals de la imatge van decidir un muntatge amb pla i contraplà en què s’hi afegia una figura intrigant (un d’ells).

El vídeo va ser una idea que es va comentar en una reunió entre l’editor, l’agent i l’autor pels volts de novembre.

Hi ha hagut persones que ho han trobat molt atractiu i n’hi ha hagut que han sentit rebuig, pel contingut de les declaracions del personatge que interpreta Mar Serra.

Però la veritat és que ha estat comentat a força blogs i ara mateix es compten prop de 1.800 vistes.

L’eco de la cançó italiana

A la pàgina 152, es pot llegir:

Va escoltar l’eco de les cançons que havia sentit, l’aire lleuger de Domenico Modugno, la força gràcil de Mina, la reiteració patètica de Nicola di Bari, l’enginy vocal de Lucio Dalla, la tendresa esberladissa de Lucio Battisti i, fins i tot, el ritme ensucrat d’Umberto Tozzi, la falsa llàstima de Sandro Giacobbe i l’arrogància inexperta d’Eros Ramazzotti.

Pel lector que desconeguidel tot això que s’ha anomenat la cançó melòdica italiana, vet aquí unes quantes pistes que poden ajudar a dibuixar el personatge.

Modugno

Mina (amb Celentano)

Tozzi

Dalla

Giacobbe

Hi ha hagut aquí altres mencions de la cançó italiana. No n’hi hauria d’haver més.

El mapa de la novel·la

Aquest mapa vol aplegar uns quants dels llocs significatius de la novel·la. Inclou, és clar, punts geogràfics que existeixen. Per això no hi pot aparèixer el poble de Burjau.
Ver Mapa de “L’home d’origami” en un mapa más grande

‘Plegant la rosa de Kawasaki’

A la pàgina 159 comença el capítol ‘Plegant la rosa de Kawasaki’.

És una de les situacions que destaca el blog ‘el llibreter’ al seu comentari extens sobre la novel·la.

Al llibre no s’explica com es fa, perquè no cal.

Però si algú en vol saber més detalls, vet aquí un diagrama necessari per posar-s’hi, un vídeo en anglès, un vídeo en castellà i tants vídeos com calgui per escollir l’ajuda més encertada.

També és fàcil veure’n moltes fotografies.

Emma Tysoe

La que es presenta aquí l’ha feta Emma Tysoe, de la Gran Bretanya. Qualsevol aficionat hi reconeixerà un pom exquisit.

El dia que Dai Vernon…

A la novel·la s’esmenta l’anècdota coneguda entre els aficionats a l’il·lusionisme sobre el dia en què Dai Vernon va humiliar el vanitós Houdini. Fins i tot, aquesta menció dóna títol a un dels capítols.

Qui tingui curiositat per saber alguna més d’aquest moment, potser trobarà d’interès aquest vídeo.

Anche per te

A la pàgina 157, es pot llegir:

“Quan es fiquen al cotxe patrulla, l’home cantusseja en veu baixa, imita sense gaire encert la manera com defalleix Lucio Battisti: «Anche per te, vorrei morir ed io morir non so, anche per te darei qualcosa che non ho…»

Qui no hagi sentit mai aquesta cançó la pot descobrir en aquest vídeo muntatge d’un seguidor del cantant italià Lucio Battisti (a qui no veiem).

El vídeo té imatges molt poc interessants (estil retro de karaoke) però l’àudio és original d’un enregistrament oficial.

Si algú prefereix veure’l, Battisti apareix en aquest altre document videogràfic en un duet televisiu amb Mina.

I, encara, una proposta per rematar l’apunt. Un vídeo especial. Wilson Pickett canta un tema de Battisti.

“Anche per te” vol dir “també per tu”.

Aquest apunt, per a tu, lector de la novel·la.

Origami als il·lusionistes

A les pàgines 117 i 118, s’hi esmenten dos locals de Barcelona reconeguts perquè atenen els il·lusionistes des de fa molts anys: Magicus i El rei de la màgia.

El rei de la màgia

Mágicus

Als tots dos llocs hi tenen, a més, unes quantes cartolines de promoció del llibre que se centren en aquest aspecte. S’hi llegeix:

“La novel·la on s’explica l’origen de les cartes Bicycle, el joc que Vernon va fer a Houdini i el número d’escapisme més sorprenent que s’ha imaginat mai.”

La mateixa cartolina es va poder agafar durant els dies que es va oferir al teatre Zorilla de Badalona la gala de màgia del IX Memorial Li-Chang.

Aquestes accions de promoció en l’entorn de l’il·lusionisme tenen relació, sobretot, amb la segona part del llibre.

S’anirà veient. En aquest blog, aviat hi arribaran Vernon i Houdini…

ACTUALITZACIÓ: Algú es podria preguntar per quina raó al llibre s’esmenta la botiga del carrer Princesa en castellà. La veritat és que així es feia dir quan s’escrivia la novel·la i així constava al rètol… almenys fins la tardor de 2008, com es pot comprovar en aquestes imatges.

A la vall del riu Ohio

A la novel·la es diu que les cartes Bicycle s’imprimeixen a la vall del riu Ohio, a la ciutat de Cincinnati.

És veritat. Ho era quan es va escriure i ho és ara, quan el llibre s’ha publicat.

Però molt aviat aquesta dada haurà canviat. Segons la wikipedia, l’empresa es trasllada, tot i que no gaire lluny.

“The company is based in Cincinnati, Ohio, but will move to the Cincinnati suburb of Hebron, Kentucky in 2009″.

Qui tingui curiositat pot veure l’article sencer o consultar la informació de la mateixa empresa.

Però sembla més interessant obviar aquesta documentació i, com si res, continuar la lectura de la novel·la.

Origami bizarre

L’origami haurà d’aparèixer en aquest blog de maneres diverses.

Per ensenyar les figures més principals que s’hi pleguen o, també, per entretenir els que s’hi vulguin aficionar, com en aquest altre apunt. 

Aquesta vegada, es presenten unes peces com a mínim estranyes, com una prova de l’abast del plegatge de paper.

Bijuteria de paper plegat

El diagrama d’una figura que no havia vist a cap llibre d’origami 

Un retallable inesperat 

I aquest vídeo on l’autor d’una figura preciosa i delicada creu que ha trobat el final més adequat per a un tresor tan fràgil.

‘Àngels amb bicicleta’

Amb aquest títol comença la segona part de la novel•la.

És aquí on l’il•lusionisme obté una presència més destacada, a través d’un personatge que hi té afició.

En aquestes pàgines hi ha uns quants jocs de cartomàgia i, entre altres detalls, descobrim l’origen de les cartes Bicycle.

Com es pot veure, al dors hi ha, en efecte, uns àngels que van amb bicicleta.

Andrés Cornejo

Aquesta l’ha feta Andrés Cornejo.

Però a la xarxa es poden trobar més fotos.

Gràcies a les llibreries

Hi ha llibreters que han volgut donar a conèixer L’home d’origami d’una manera especial.

Com aquests dos: 

Saltamartí

El Full

Gràcies als llibreters!

Il cuore è uno zingaro

A la pàgina 74, en una ràdio, a la casa on viu Narcís Roca… Llegim-ho:

“Sense voler fa girar la rosca del volum i a la cuina hi ressona una veu italiana: «Che colpa ne ho se il cuore è uno zingaro…» No reconeix la cançó però al policia li deu sonar perquè taral·leja com si la seguís”.

Al llibre no s’explica, perquè no cal, però potser algú n’ha tingut prou amb aquestes paraules per recordar-se d’una peça de Nicola di Bari que ja té més de trenta anys (Sanremo, 1971).

És aquesta:

També es pot sentir la versió en castellà o llegir-la.

Vies d’origami

Ja s’ha dit què vol dir ‘origami’ però l’art de plegar paper trobarà encara més ocasions de protagonisme en aquest blog.

De moment, tres vies possibles.

– Una col·lecció de fotografies, com aquest pom de flors.

Amanda Kay

– Tres blogs de tres aficionats de l’Uruguai, Xile i Veneçuela.

– I aquest vídeo, que demana una mica de paciència però que mostra una selecció de figures molt impressionants.

‘Duen flors a Gauguin’

Earl Fredrick

A la pàgina 29, dos personatges comenten que la tomba del pintor Gauguin es troba en una illa del Pacífic.

Qui tingui curiositat, pot veure més fotografies d’aquest lloc clicant aquí.

Una prova que l’indret convoca el turisme, amb la moderació que la distància força, pot ser aquest vídeo.

Dos quadros però només un

A la pàgina 26, dos personatges es fixen en una làmina que reprodueix un quadro de Paul Gauguin: Genets a la platja.

N’hi ha dues versions. Una es troba en un museu d’Essen.

Paul Gauguin

L’altra pertany a una col·lecció privada, la Stavros Niarchos.

Paul Gauguin

Al final del llibre, si has vist les dues, s’entén quina reprodueix la làmina.

Però aquest detall no és rellevant per a la novel·la. Per això al llibre no li cal aquesta informació.

Com que al blog s’ha dit que hi hauria anotacions a peu de pàgina, aquesta en pot ser una.

Origami als periodistes

Presentació a una desena de periodistes a Proa Espais (Barcelona).

A la fotografia, amb l’editora d’Amsterdam Llibres, Marina Penalva.

Treia d’una capsa tot de figures d’origami.

He dit que aquest blog està dedicat als lectors. Amb agraïment.

He explicat que serà com un seguit de notes a peu de pàgina i a la vegada com els extres dels DVD. Em sembla que ho he dit així.

I he promès que no hi parlaria gaire de promoció, encara que avui toca fer una excepció.

La foto de coberta era a flickr!

La coberta és del dissenyador Rafa Úbeda.

Algú hi veurà un aire retro i algú altre potser hi trobarà ressons d’una tipografia botiguera.

El que és indubtable és que es fa mirar i convida el possible lector. Em sembla extraordinària.

Hi ha un detall que fa d’aquesta coberta un exemple interessant.

Quan Úbeda buscava una imatge de l’avió del Tibidabo va fer la seva cerca a les galeries compartides, aquests llocs on tothom que vulgui hi pot posar fotografies i deixar-les a la vista dels altres.

Baltasar Martínez

Aquesta és la foto original. És de Baltasar Martínez, com es reconeix als crèdits del llibre, algú que a flickr es presenta com a sapocansionero.

O sigui que llocs com flickr permeten que tothom pugui aportar materials per la coberta d’un llibre.

Una bona notícia. I una anècdota que valia la pena anotar per una coberta fantàstica.

Campanya als autobusos

La novel•la és a punt d’arribar a les llibreries. Potser per això l’editorial ha decidit llançar la casa per la finestra i començar una campanya als autobusos.

No… que no!

Hi ha una explicació.

L’èxit de la campanya de publicitat als autobusos sobre la inexistència de Déu va suscitar reaccions de tota mena. La més divertida és una eina que permet personalitzar amb els missatges que vulguis els autobusos de Barcelona o d’on vulguis creure que són (londinencs).

La temptació era tan gran…

Origami: la paraula

Què vol dir la paraula “origami”?

A la Viquipèdia en diu això: “L’origami és l’art japonès del plegament del paper”.

A l’Enciclopèdia Catalana s’hi llegeix: “Al Japó, art del plegatge de paper”.

És força comú referir-se a la papiroflèxia amb aquest terme que prové del japonès.

Això comença

 

Des de l’editorial fan arribar l’enllaç a un article de Vilaweb que recull les novetats dels pròxims mesos. El llibre hi apareix esmentat. Entre molts d’altres, és clar. Sis anys després de l’última novel·la, aquesta primera menció demostra que això comença. La publicació del llibre és imminent.

Per què?

De què serveix el blog d’un llibre? Ja es veurà.

La intenció és acostar el lllibre a qui ho vulgui.

Aportar detalls i explicar sense embuts com van les coses: la publicació, les mencions que se’n puguin fer…

Els lectors decidiran de què serveix i si haurà valgut la pena.